Entre el 2 i el 6 de setembre, els principals experts i expertes europeus en clima i meteorologia vinculats a la Societat Meteorològica Europea van celebrar el seu congrés anual a Barcelona. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va ser l’amfitrió de gairebé nou-cents congressistes que es van reunir a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Aquesta trobada va ser una oportunitat per a recordar que el SMC va ser creat l’any 1921 per la Mancomunitat i va estar vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), sota la direcció del meteoròleg Eduard Fontserè. L’IEC Obert ofereix valuosos documents sobre la història del SMC i Eduard Fontserè. L’actualització de l’obra de Fontserè Assaig d’un vocabulari meteorològic català ha estat un dels projectes de recerca finançats per l’IEC.

Catalunya ha estat un país de grans meteoròlegs i compta amb milers d’aficionats a l’observació del clima i del cel. També ha estat pioner en la creació d’un servei meteorològic d’excel·lència. El 31 de març de 1921, la Mancomunitat de Catalunya va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, vinculat a l’IEC. Eduard Fontserè, membre de la Secció de Ciències, en va ser nomenat director. 

Una de les primeres tasques del Servei, que aviat va ser reconegut arreu, va ser la previsió del temps. L’any 1925 va començar a radiar un butlletí meteorològic a Ràdio Barcelona. Fins a l’any 1939, que va ser clausurat i desballestat pel franquisme, va publicar seixanta-nou Notes d’estudi, uns textos de caràcter científic. L’any 1996, la Generalitat de Catalunya va restablir el Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia. A l’IEC Obert es poden consultar documents de gran interès sobre els primers anys del Servei i sobre la brillant figura de Fontserè, que va arribar a viure cent anys. 

Malgrat la supressió del Servei, Fontserè va seguir treballant per aconseguir que la llengua catalana tingués el seu propi lèxic meteorològic, com van fer altres països, i es va abocar a l’estudi i la publicació de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català, que finalment va poder publicar l’any 1948. Aquesta obra va ser fonamental quan es va començar a parlar del temps en català en els mitjans de comunicació. Per exemple, Antoni Castejón, el primer home del temps a TV3, va recollir i normalitzar termes com calamarsa o bufarut, presents en l’obra de Fontserè.

L’any 2023 es van commemorar els setanta-cinc anys de la publicació de Fontserè i l’IEC va finançar un projecte de recerca per a actualitzar-lo. El coordinador va ser Jordi Mazon, amb la col·laboració d’Antoni Roca i Rosell, vicepresident de la Secció de Ciències i Tecnologia. El principal objectiu d’aquest projecte era revisar i actualitzar el vocabulari meteorològic del 1948 de Fontserè, atès que, en el transcurs d’aquests setanta-cinc anys, el coneixement científic de la meteorologia i la climatologia ha canviat molt.

També els avenços científics han comportat l’aparició d’un cabal important de termes d’ús habitual que no estaven recollits en l’obra original i que calia incloure. Aquests nous temes són el resultat, principalment, de l’ús de les simulacions numèriques per a entendre els fenòmens atmosfèrics, i també de l’estudi i el monitoratge del canvi climàtic. A més, calia incloure en aquesta revisió el vocabulari relacionat amb la climatologia i el canvi climàtic, una temàtica actual i que encara no s’estudiava degudament a la primera meitat del segle XX.

Els resultats de la recerca es poden consultar de manera oberta a Internet. El web Actualització de l’obra Assaig d’un vocabulari meteorològic català mostra la revisió lexicogràfica dels termes meteorològics que incloïa l’obra de Fontserè, uns 850 termes, i més de 1.200 entrades noves, que s’han afegit per a completar l’obra original. La plataforma de consulta permet fer tres tipus de cerques: per l’entrada, amb un menú desplegable que ofereix les opcions de cerca «Conté», «Comença per», «Acaba en» i «Coincident»; per l’àrea temàtica, amb un desplegable que ofereix onze àrees d’especialitat, i, finalment, per la tipologia d’entrada.

La trobada de la Societat Meteorològica Europea a Barcelona, on es presentaran més de mil treballs de recerca sobre un ampli ventall de temàtiques —la predicció meteorològica, els fenòmens extrems, com afecta el canvi climàtic la salut, les noves eines de la comunicació científica, entre altres—, és una bona oportunitat per a recordar el passat brillant de la meteorologia a Catalunya i reivindicar la gran importància científica d’Eduard Fontserè.