L’enginyer i empresari ha tancat el cicle Dimarts de ciència i tecnologia de l’IEC amb la conferència «La crisi energètica des de la trinxera», en què ha criticat durament el model de producció massiva i de foment de la despesa.
Per a Joan Vila i Simó, la dificultat d’afrontar els reptes energètics i de sostenibilitat en els anys vinents no rau en la manca de coneixements o de tecnologies per a substituir les energies fòssils, sinó en la necessitat d’un canvi radical del model econòmic i de consum.
A parer seu, la solució és senzilla en la teoria, però complicada de posar en pràctica: passar d’una economia enfocada al consumisme desenfrenat cap a una de frugal, en la qual s’imposi la prudència, l’estalvi i la moderació en l’ús dels recursos econòmics i materials. «L’economia ha crescut a força de fomentar el consum i el deute i ens hem oblidat de crear valor afegit» sosté aquest enginyer industrial i director executiu de l’empresa fabricant de paper, LC Paper 1881.
La ponència de Vila, titulada «La crisi energètica des de la trinxera», tanca el cicle Dimarts de ciència i tecnologia 2024, organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquesta darrera sessió, s’ha abordat l’impacte de la crisi energètica, de la de matèries primeres i de l’econòmica en la consecució dels objectius de neutralitat climàtica marcats per la Unió Europea.
El full de ruta cap a la transició ecològica dictamina que la UE ha de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, almenys, un 55 % en comparació al 1990, un propòsit que «requerirà un esforç titànic», segons Vila.
Però a la pol·lució atmosfèrica se suma el desaprofitament dels recursos naturals durant la seva extracció. «Només aprofitem un 25 % dels recursos que s’extreuen per convertir-los en materials de llarga durada; el 65 % restant es dispersa en el medi ambient i només en reciclem un 9 %», sentencia l’expert.
«De tots els recursos que extraiem, només el 25 % es converteix en productes de llarga durada»
A més, davant de l’esgotament de les reserves explotables més superficials, sobretot de les energies fòssils com el petroli, «hauríem de limitar l’oferta i, en canvi, invertim encara més per a obtenir aquests materials», explica Vila.
El ponent s’ha mostrat a favor d’incentivar econòmicament les innovacions tecnològiques, però ni tan sols la investigació en energies més netes és lliure de la seva mirada crítica. «Quan es produeix un perfeccionament tecnològic i augmenta l’eficiència amb què s’utilitza un recurs, la població en fa un ús més gran i, per tant, augmenta el consum final i s’incrementen les emissions», diu referint-se a la paradoxa de Jevons. «Suposem que una família té un sol aparell d’aire condicionat, perquè no pot permetre’s posar més unitats a la casa per l’elevat consum. Si surt al mercat un nou aparell més barat i que consumeix menys, no passarà gaire temps fins que la mateixa família instal·li tres unitats o més, tot anul·lant l’efecte de l’estalvi energètic», explica.
L’única solució és «trencar amb el business as usual, una concepció del creixement basada en la producció massiva a preus barats, que incentiva un consum desenfrenat i que deriva en una utilització més gran de matèries primeres». En canvi, segons Joan Vila, l’economia frugal hauria d’imposar-se «i apostar per la creació de productes de qualitat, malgrat el seu cost elevat» i afirma que per suavitzar aquest increment de preu «s’hauria de permetre un finançament llarg o lloguers amb un interès baix».