L’epigenètica és una de les àrees de la biologia que desperta més interès en l’actualitat. Formalment, s’ocupa de les modificacions heretables de l’expressió gènica que no depenen de canvis en la seqüència de l’ADN. Són molts els fenòmens biològics en què podem trobar la contribució de l’epigenètica. Un d’ells és l’adquisició de la identitat cel·lular, la qual cosa fa que cèl·lules del nostre cos, totes elles amb el mateix genoma, es diferenciïn en diferents tipus cel·lulars. Un altre fenomen és la plasticitat fenotípica, que permet que el mateix organisme pugui desenvolupar diferents característiques o trets en funció de les condicions ambientals. Ara se sap que l’epigenètica contribueix també al determinisme sexual, l’envelliment i l’estrès posttraumàtic, entre d’altres.

En aquesta conferència repassarem l’evolució del concepte d’epigenètica al llarg del temps i com tenir en compte que l’epigenètica és cada cop més important en els tres àmbits principals de la biologia aplicada: la salut humana, la producció i la utilització de recursos vius, i la gestió i conservació del patrimoni natural en un entorn canviant. En la salut, aprofundeix la comprensió de malalties i el seu tractament, mostrant la influència del medi ambient i l’estil de vida en l’expressió gènica. En gestió de recursos parlarem de rellotges epigenètics per a mesurar l’edat biològica dels organismes, i en conservació de la natura ens referirem al desenvolupament de marcadors per a determinar els efectes del canvi climàtic. També explicarem per què l’epigenètica no és una versió moderna del lamarckisme, malgrat algunes afirmacions en aquest sentit. Finalment, veurem com nous avenços en la nostra comprensió de l’herència epigenètica contribueixen al que es coneix com la síntesi evolutiva ampliada.

Francesc Piferrer Circuns, professor d’investigació i sotsdirector de Transferència de Coneixement a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).