Dimarts de ciència i tecnologia 2024
27 de febrer i 16 d'abril a les 18.30 h
11 de juny i 29 d'octubre a les 19.00 h
Programa
Sala Pere i Joan Coromines
Què guanyem amb la transferència de coneixement?
A Catalunya hi ha un desacoblament evident entre ciència i innovació. Com fomentar la transferència de coneixement des de l’àmbit acadèmic a l’empresa en benefici de la societat? Li surt a compte a un investigador dedicar esforços a la transferència de tecnologia? Com encoratjar els inversors? Falta comunicació o hi ha obstacles burocràtics i acadèmics? Ho analitzem des de quatre perspectives diferents.
Ponents confirmats:
Laia Arnal, biòloga i directora general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament, del Departament de Recerca i Universitats.
Irene Garcia Cano, vicedegana de Recerca i Transferència de la Facultat de Química i directora del grup TECNIO de Projecció Tèrmica, de la Universitat de Barcelona.
Mònica Roca, enginyera de telecomunicacions, fundadora de l’empresa IsardSAT. Va ser presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Sara Secall, inversora. Sòcia d’Inveready i la responsable de Biotech Portfolio.
Moderadora: Nora Ventosa, IEC, professora d’investigació de l’ICMAB-CSIC.
Taula rodona en col·laboració amb l’Associació TECNIO.
16 d'abril - 18.30 h
Sala Pere i Joan Coromines
Dades mèdiques, intel·ligència artificial i salut digital
Cada segon, en el món, els serveis d’assistència mèdica recullen milions de dades dels pacients que es visiten i que són tractats. Com es recullen i guarden aquestes dades? Quin ús posterior se’n fa d’elles? S’utilitzen per a millorar els diagnòstics i tractaments dels pacients? Es comparteixen? La bioestadística i la computació d’alt rendiment són les eines clau per a gestionar les dades com també l’emergent intel·ligència artificial que ens ha de permetre generar nou coneixement per a millorar la salut dels ciutadans. Tindrem aviat una nova medicina millor, més precisa, personalitzada, científica, justa i equitativa? En parlarem amb quatre experts.
«Dades en salut: passat, present i futur»
Jordi Piera, director de l’Oficina d’Estratègia de Salut Digital, Servei Català de la Salut.
«Si no ho podem mesurar, no ho podem gestionar: ús de les dades mèdiques més enllà de la consulta»
Gerard Carod, investigador i coordinador del grup de recerca DS3 al Servei Català de la Salut.
«Intel·ligència artificial en medicina: realitat en el primer quart del segle XXI i perspectives de futur»
Hugo Herrero, Hospital Bogenhausen de Múnic i Alma Medical Imaging, Barcelona.
«Els Bessons Digitals (digital twins) amb ordinadors molt potents»
Christopher Morton, CEO d’Elem Biotech SL, Barcelona.
Modera: Jaume Reventós, IEC, UIC i Servei Català de la Salut.
Sessió coorganitzada amb la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC.
11 de juny - 19.00 h
Sala Nicolau d’Olwer
Epigenètica en salut humana, gestió dels recursos naturals i protecció de la natura
L’epigenètica és una de les àrees de la biologia que desperta més interès en l’actualitat. Formalment, s’ocupa de les modificacions heretables de l’expressió gènica que no depenen de canvis en la seqüència de l’ADN. Són molts els fenòmens biològics en què podem trobar la contribució de l’epigenètica. Un d’ells és l’adquisició de la identitat cel·lular, la qual cosa fa que cèl·lules del nostre cos, totes elles amb el mateix genoma, es diferenciïn en diferents tipus cel·lulars. Un altre fenomen és la plasticitat fenotípica, que permet que el mateix organisme pugui desenvolupar diferents característiques o trets en funció de les condicions ambientals. Ara se sap que l’epigenètica contribueix també al determinisme sexual, l’envelliment i l’estrès posttraumàtic, entre d’altres.
En aquesta conferència repassarem l’evolució del concepte d’epigenètica al llarg del temps i com tenir en compte que l’epigenètica és cada cop més important en els tres àmbits principals de la biologia aplicada: la salut humana, la producció i la utilització de recursos vius, i la gestió i conservació del patrimoni natural en un entorn canviant. En la salut, aprofundeix la comprensió de malalties i el seu tractament, mostrant la influència del medi ambient i l’estil de vida en l’expressió gènica. En gestió de recursos parlarem de rellotges epigenètics per a mesurar l’edat biològica dels organismes, i en conservació de la natura ens referirem al desenvolupament de marcadors per a determinar els efectes del canvi climàtic. També explicarem per què l’epigenètica no és una versió moderna del lamarckisme, malgrat algunes afirmacions en aquest sentit. Finalment, veurem com nous avenços en la nostra comprensió de l’herència epigenètica contribueixen al que es coneix com la síntesi evolutiva ampliada.
Francesc Piferrer Circuns, professor d’investigació i sotsdirector de Transferència de Coneixement a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).
29 d'octubre - 19.00 h
Sala Pere i Joan Coromines
La crisi energètica des de la trinxera
L’energia és la propera crisi? La crisi serà de matèries primeres? O serà financera?
Des dels anys vuitanta, hem viscut amb un model d’economia que ha afectat d’una manera greu totes les matèries primeres i amb un impacte ambiental que ha afectat l’aire, l’aigua i els residus que sembla que el planeta no pot aguantar. Podríem dir que els éssers humans s’han transformat en unes màquines de dispersar i malbaratar recursos.
Des de la meva experiència professional des de 1978 he vist com es pot avançar en l’eficiència energètica, però també en la de matèries primeres i de l’aigua. Sovint són canvis conceptuals i culturals, no només d’enginyeria.
Des d’aquest punt de vista, allunyat de l’economia financera i vist des del món de l’enginyeria i de la producció, estic convençut que hi ha alternatives al model econòmic actual, passant de l’economia convencional (business as usual) a una economia frugal. Res serà fàcil, però caldrà fer el camí.
Joan Vila és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i enginyer en tecnologia paperera per la Universitat de Grenoble. Ha treballat a França en la fabricació de màquines de paper i, des de 1981, és director executiu de l’empresa familiar LC Paper 1881, S.A. Ha viscut cinc crisis econòmiques a l’empresa, fet que el va portar a desenvolupar la primera central de cogeneració amb motor d’Espanya el 1993 i, a partir d’aquí, a concentrar la majoria d’esforços en l’estalvi energètic en la fabricació de paper, amb diverses patents. El fil que va començar en l’estalvi energètic el 1993 s’ha convertit en un camí sobre la sostenibilitat en la fabricació, desenvolupant conceptes nous en el disseny del paper, com el OnePly, o paper tissú no blanquejat, que finalment serà reciclat. La transformació actual porta a un camí de zero emissions de carboni, zero residus, zero emissions d’aigua i transport intermodal amb ferrocarril, cercant el zero total.
Aquesta visió professional fa veure que el problema del canvi climàtic no és energètic, és del model econòmic de consum. Fa vint anys que escriu cada diumenge al Diari de Girona i durant uns anys ha estat professor del màster en tecnologia paperera i de l’assignatura L’energia de demà a la Universitat de Girona. Ha escrit tres llibres: La crisi des de la trinxera. Economia per a empresaris, Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal i La fi de l’abundància. Creixement sostenible o decreixement estable? Cap a un benestar eficient i frugal. Durant deu anys ha estat president de la Comissió d’Energia de PIMEC, vocal del CADS i ara és president de la Fundació Europace.